Pep Guardiola

De petit volia ser Guardiola però m’he quedat només amb el 4 (de vegades amb mirar futbol per la tele no és suficient). Com a entrenador? I confiaré i veurem...però jo hagués esperat un temps. Un apunt; la noticia no només és la benvinguda de Guardiola sinó també l’adeu de Rijkaard, sens dubte, ara i sempre un dels més grans.

Els que vem descobrir el futbol amb el Dream Team, vem créixer amb el caràcter d’Stoichkov, el lideratge de Koeman, l’elegància de Laudrup i el “toc” d’en Pep al mig. Els millors moments que he passat a l'estadi (apart dels recents 2004-05 i 2005-06) van ser amb el noi de Santpedor repartint joc per aquell equip màgic. L’última gran moment seu que recordo, va ser un “golas” de falta, en un 1–1 intranscendent contra un Valladolid que baixaria a segona. I perquè? Perquè ja s’ensumava la seva marxa i veia un dels meus ídols en decadència.

Com a jugador no el descobriré ara, tots savem que li poso un deu, com a entrenador tinc el gran dubte. És molt arrisgat. Se que jugant a futbol era un excel·lent entrenador, que és un creient d’un cert futbol i que en mig de la mediocritat d'aquest món, defensa la poca nostàlgia i intel·ligència que pot tenir aquest esport. Ell com ningú sap que les coses necessiten el seu temps (era el millor marcant-los al terreny de joc) i sap que els ha passat potser massa ràpid com entrenador.

Tot el què es digui ara serà especular, és un meló per obrir, veurem que passa. Només demano una cosa, si us plau, que ara no surtin els típics amb el “Rijkaard si que era un bon entrenador”, després de criticar-lo i destruir-lo fins a la mort. No ens enganyem, el seguidor del barça té aquestes coses. Almenys a fútbol ja tenim entrenador cosa que amb el bàsquet encara no...